Economia feminista i ecofeminisme

“El territorio y el cuerpo de las mujeres son el campo de batalla y de resistencia… Nuestra prioridad es poner en el centro la vida, no solo la nuestra, sino la de una humanidad que naufraga.” Yayo Herrero.

Com un eco, l’economia feminista i l’ecofeminisme ens ressonen cada dia per recordar-nos que malgrat no ho vulguem veure, el nostre sistema no és sostenible i els nostres cossos no sobreviuen sense cures. 

L’Economia feminista

L’economia feminista no tracta simplement de revertir les estadístiques on es visibilitza la bretxa de gènere, el sostre de vidre o les dificultats de les dones de classe treballadora de pujar un esglaó en l’escala de les classes socials. Es tracta de posar en dubte les bases del sistema capitalista actual basat en el creixement econòmic il·limitat i l’acumulació de capital en unes poques mans. I sobretot, es tracta de visibilitzar que per al seu funcionament és imprescindible que les dones, i en concret, les dones pobres i no blanques, duguin a terme les cures i sostinguin el sistema amb el seu treball gratuït o d’explotació laboral. Cuinant, cuidant, rentant i suportant les necessitat humanes bàsiques de totes les persones. La mirada feminista sobre l’economia vol eliminar el capital del centre de l’economia per posar-hi els processos de sostenibilitat de la vida, les persones i el planeta. 

L’Ecofeminisme

Posem en dubte el nostre sistema de producció i de consum ja que explota els recursos naturals sense tenir en compte la pròpia sostenibilitat del planeta i de totes les espècies que hi habitem. Aquest mateix sistema necessita explotar els recursos naturals i la força de treball de les comunitats empobrides del “sud global”, i amb especial èmfasi, les dones que o bé viuen explotades en els seus països d’origen o desenvolupant les cures dels països del “nord global”. Sense les dones empobrides seria impossible assegurar la sostenibilitat d’un sistema que és de per sí, insostenible.